Roca Foradada i Capafonts

Un racó per compartir història, cultura i raconades d’aquest petit poble emplaçat en una vall envoltada de muntanyes, on naix el riu BRUGENT que passa per FARENA i es troba amb el riu FRANCOLÍ a la RIBA. També en els diversos  recorreguts trobarem molt patrimoni com: camins de carro , marges de pedra seca , forns de calç , mines d’explotació, carboneres….

CAPAFONTS

És un municipi de la comarca del Baix Camp. Segons dades de 2012 la seva població era de 121 habitants. Anomenat també “Capafons” amb ortografia tradicional, el topònim deriva del llatí Capite fontium, “cap de les fonts”. S’han censat un total de 53 fonts, entre les quals destaca la font de la Llódriga. Situat dintre de les Muntanyes de Prades en un entorn privilegiat on hi passa la Carretera TV-7041 que circula d’Alcover a Prades i al quilòmetre 21 hi trobem aquest bonic poble.

A l’any 1887 hi van haver fins a 557 persones al poble i a l’any 2013 hi han censades 121 on a l’hivern viuen unes 50 persones com a molt.

A principis Segle XIX

2013

CLIMA

És típic de muntanya mediterrània però amb afluència continental . Les llevantades afecten molt aquest territori degut que està molt a prop del Mediterrani (Costa Daurada) amb grans pluges on el vent és molt present a la tardor i a l’hivern sobretot el de Mestral ( Nord-Oest ) que s’acanala pel Coll de Capafonts i a mesura que baixa riu avall sembla que agafi més velocitat. De totes maneres segons la direcció del vent, amb el temps la gent del poble associava noms diversos com el vent de Morella ( Oest ), referint-se al poble dels Ports.

FAUNA

Hi destaquem la presència d’espècies rupícoles d’ornitofauna com l’àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falco pelegrí (Falco peregrinus), la cotxa fumada (Phoenicurus ochruros) i el duc (Bubo bubo). Respecte als rèptils trobem espècies com la serp blanca (Elaphe scalaris), l’escurçó ibèric (Vipera latasti), i la serp d’aigua (Natrix natrix). Espècies interessants d’amfibis que hi habiten són la salamandra (Salamandra salamandra), el tòtil (Alytes obstetricans), i el gripau comú (Bufo bufo). Algunes espècies de mamífers que podem trobar-hi són el senglar (Sus scrofa), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), el toixó (Meles meles) i nombroses espècies de rats penats, totes elles protegides per la legislació. També és important destacar les espècies d’invertebrats cavernícoles, la majoria d’elles endèmiques, que habiten en les nombroses coves i avencs del terme.

Senglar (Sus Escrofa)

Salamadra a la llòdriga

FLORA

Típica de muntanya mediterrània  on trobem comunitats vegetals d’alt interès com les teixedes, amb peus més o menys aïllats de teix (Taxus baccata), espècie protegida a Catalunya; el boix, i el boix-grèvol (Ilex auifolium). També trobem la comunitat d’alzinar litoral en zones com més obagues. Les comunitats arbustives com les brolles de bruc d’hivern i romaní, el galzeran, l’esbarzer, el fenàs de bosc, la rogeta,…
Associat al riu hi podem trobar diferents salzes i gatells, freixes, àlbers, i també la presència de l’adiant i d’algunes falgueres.

GEOLOGÍA

Predomina els terrenys calcaris als Motllats i tipus de pissarres als barrancs que baixen dels Plans del Pagès com el de les Aragoneses o Fontetes.

CARTOGRAFÍA I BIBLIOGRAFÍA 

1era Guia editada per la Diputació 1985

MAPA PIOLET 2013 1:25:000